Manacor reuneix la III Taula de Coordinació contra les Violències Masclistes amb un augment del 43% de dones ateses pel servei municipal. La III Taula de Coordinació contra les Violències Masclistes de Manacor s’ha celebrat aquest dijous al matí a la Institució Pública Antoni M. Alcover, amb la participació de representants municipals, institucionals i de serveis especialitzats. Durant la sessió, l’Ajuntament ha presentat la Memòria 2025 del Servei Municipal d’Atenció a Dones Víctimes de Violències Masclistes, que ha atès un total de 130 dones, un 43 % més que l’any anterior.

La Taula, impulsada conjuntament per l’Àrea d’Igualtat de l’Ajuntament de Manacor i l’Institut Balear de la Dona, té com a objectiu fomentar la coordinació de les diferents instàncies implicades en la lluita contra la violència masclista, consolidant una xarxa sòlida d’atenció i implementant estratègies comunes per millorar la protecció i el suport a les víctimes. Hi han participat serveis socials, cossos de seguretat, judicatura, centres educatius, entitats i altres serveis municipals i supramunicipals.

En l’obertura de la sessió, el batle de Manacor, Miquel Oliver Gomila, ha destacat la importància de treballar col·lectivament: "cap institució ni servei pot eradicar la violència masclista de manera aïllada. Només sumant esforços i compartint estratègies serem realment efectius. A Manacor volem un municipi segur, igualitari i lliure de violències masclistes".

Manacor atén 130 dones víctimes de violències masclistes durant el 2025, un 43 % més que l’any anterior. Durant la sessió, l’Ajuntament de Manacor ha presentat les dades del Servei municipal d’Atenció a Dones víctimes de violències masclistes (SMVVM) referents a 2025. El Servei Municipal d’Atenció a Dones Víctimes de Violències Masclistes de l’Ajuntament de Manacor ha atès 130 dones al llarg del 2025, 39 més que l’any anterior, quan se’n varen atendre 91. D’aquestes, 82 s’han incorporat per primera vegada enguany a aquest servei, mentre que 48 ja tenien un procés d’intervenció iniciat el 2024.

A més, el servei ha intervingut també en 170 casos d’infants exposats a situacions de violència, fet que posa de manifest l’impacte que aquestes situacions tenen sobre les famílies i la necessitat d’abordar-les des d’una perspectiva integral.

Més de la meitat de les dones tenen fills a càrrec. El 56,9 % de les dones ateses tenen fills menors a càrrec, mentre que un 4,6 % estaven embarassades. En 31 dels casos s’ha fet notificació de possible maltractament infantil (RUMI), i en més de dos terços d’aquests, el Servei de Protecció de Menors de l’IMAS ha hagut d’intervenir per la gravetat de la situació.

El 87 % de les dones ha patit violència en l’àmbit de la parella o exparella. La gran majoria de casos (114 dels 130) corresponen a violència en l’àmbit de la parella o exparella, mentre que 16 dones han estat víctimes de violència sexual fora d’aquest àmbit, incloent-hi casos de tracta, prostitució i violacions. De les 130 dones ateses durant el 2025, un 81,5 % de les dones ha interposat denúncia.

Una realitat diversa. El perfil majoritari de les dones ateses es concentra en la franja d’edat dels 30 als 39 anys (46 %), seguit del grup de 40 a 49 anys (23 %). Així i tot, la franja dels 19 als 29 anys concentra prop del 19% dels casos. El servei atén principalment dones residents al nucli de Manacor (72 %), però també de Porto Cristo (13%), s’Illot (4,6%) i altres nuclis del municipi.

Interseccionalitats i dificultats estructurals. Prop d’un 25 % de les dones ateses mantenen seguiment amb serveis de salut mental, i gairebé 4 de cada 10 arriben al servei sense una xarxa de suport propera. Pel que fa a l’habitatge, només un 38 % viu de lloguer, un 20% viu en una habitació rellogada i un 21 % ha necessitat allotjament en centres d’acollida. La precarietat residencial continua essent un dels principals obstacles per a la recuperació i l’autonomia.

Entre les principals dificultats i reptes detectats pel servei hi ha la manca de recursos i la saturació en l’àmbit de la salut mental, la invisibilitat dels infants víctimes de violències masclistes, la barrera idiomàtica, la saturació dels serveis, la problemàtica de l’habitatge, la lentitud judicial i l’impagament de pensions alimentàries, i el retrocés en determinats ajuts públics per a dones víctimes de violència masclista.

Acords de la III Taula de Coordinació. La III Taula de Coordinació ha conclòs amb una sèrie d’acords, a proposta de la delegada d’Igualtat, Carme Gomila. D’aquesta manera, la Taula s’ha emplaçat a desenvolupar noves estratègies de coeducació orientades al jovent davant el rebuig al feminisme i la negació de violències masclistes; impartir formació contra violències masclistes a empreses privades, especialment d’oci nocturn, atenent les problemàtiques detectades al mapa de la por realitzat pels joves; i crear un front ampli per reclamar més recursos d’atenció directa a les víctimes